Últim escrit abans de Nadal

LA MÀ

El dia de Nadal, un diari va explicar la història següent:
Una mestra va demanar al grup de primer que dibuixessin
alguna cosa per la qual havien d'estar contents la nit de la
festa major de la Cristiandat. Abans que li entreguessin els treballs, ella ja sabia què es trobaria: com que l'escola estava situada en un veïnat pobre, certament els alumnes li entregarien dibuixos de galls dindi, dolces i altres menges que —amb molt de sacrifici— els seus pares havien comprat per celebrar aquell dia.
I va passar tal com ho havia previst. Aleshores, entre els dibuixos, n'hi va trobar un que era diferent de tots els altres.
—Qui ha fet això? —va preguntar la professora. Un alumne va aixecar el braç.
—Però això no es res més que el contorn d'una simple mà! El marrec no va contestar. La professora va aprofitar l'ocasió per
preguntar als altres alumnes com interpretaven ells aquell dibuix.
—Em sembla que es la mà de Déu que ens dóna menjar —va dir un nen.
—Un fabricant de joguines —va dir un altre—, perquè té molts encàrrecs del Pare Noel en aquesta època de l'any. Finalment, després d'una sèrie de respostes, es va acostar al marrec i li va preguntar de qui era la mà que havia dibuixat.
—És la seva.
Aleshores ella va recordar quantes vegades, a l'hora d'esbarjo, havia agafat el marrec per la mà. Encara que fes el mateix amb els altres nens, potser això significava molt per a ell.
—Mai no havia pensat que la meva mà fos tan important —va comentar, una mica incòmoda.
—Si us plau, faci que continuï treballant també l'any vinent —va contestar el nen, també una mica torbat. La necessito. Vull tenir el mateix regal el Nadal de l'any que ve.

Paulo Coelho