Establim Prioritats

Un professor, davant els seus alumnes a la classe de filosofia, sense dir ni una
paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de
golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants
van estar d'acord a dir que sí.

El professor va agafar una capsa plena de perdigons i la va buidar dins el pot.
Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf. El
professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van
tornar a dir que sí.

Després, el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins del pot.
Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va
preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió els estudiants van
respondre amb un sí unànime.

El professor, ràpidament, va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i,
efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants
reien. Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:

"Vull que us adoneu que aquest pot representa la vida.

Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la
salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que
perdéssim tota la resta i només ens quedessin aquestes, les nostres vides encara
estarien plenes.

Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el
cotxe ...

La sorra és la resta de petites coses.

Si primer posem la sorra en el pot, no hi haurà espai per als perdigons, ni per
a les pilotes de golf.

El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les
coses petites, mai no tindrem lloc per a les coses realment importants.

Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els
teus fills, dóna't temps per anar al metge, ves amb la teva parella a sopar,
practica el teu esport o afecció preferida. Sempre hi haurà temps per netejar la
casa, per reparar la clau de l'aigua, ...

Ocupa't primer de les pilotes de golf, de les coses que realment t'importen.

Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra."

Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè.

El professor va somriure i va dir:

" Que bé que em facis aquesta pregunta! El cafè és per demostrar que encara que
la teva vida et sembli plena, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de
cafè amb un amic."

Tot el que necessito saber... ho vaig aprendre a Educació Infantil

Tot el que realment necessito saber sobre com viure i què he de fer i com he de ser, ho vaig aprendre al parvulari. La saviesa no era al cim de la muntanya de l’escola de postgraduats, sinó al sorral del parvulari. Aquestes són les coses que vaig aprendre:
- COMPARTEIX-HO TOT.
- JUGA NET.
- NO PEGUIS A LA GENT.
- TORNA A POSAR LES COSES ON LES HAVIES TROBAT.
- NETEJA LA TEVA PRÒPIA BRUTÍCIA.
- NO AGAFIS EL QUE NO ÉS TEU.
- DIGUES QUE HO SENTS QUAN MOLESTIS ALGÚ.
- RENTA’T LES MANS ABANS DE MENJAR.
- RUBORITZA’T.
Les pastes calentes i la llet freda són bones. Viu una vida equilibrada; aprèn alguna cosa i pensa en alguna cosa i dibuixa i pinta i canta i balla i juga i treballa cada dia una mica.
Quan vagis pel món, vigila el tràfic, encaixa mans i no t’aïllis.
Estigues atent al que sigui meravellós. Recorda la llavor del got. Les arrels baixen i la planta puja i ningú no sap realment com ni per què; però tots som així.
Els peixos de colors i els hàmsters i els ratolins blans i fins i tot la llavor del got, tots moren. I nosaltres també.
Aleshores recorda els contes de quan eres petit i la primera paraula que hi vas aprendre, la paraula més gran de totes: MIRA.
ROBERT FULGHUM (adaptació)

Inici d'un nou curs

Ara que estem començant un nou curs, us he demanat que féssiu una “carta als Reis”. Per detectar necessitats, inquietuds, pors…

I després de llegir-me i rellegir-me els vostres escrits hi veig un sentiment generalitzat de “por” per encarar la vostra feina de futur mestre/a.

Jo no us puc treure la por. No del tot en tot cas... Perquè la por ens fa està atents a la realitat, ens fa estar en vetlla!
De totes maneres cal que sigui una por sana. Que us faci millorar dia a dia.

No sé si us servirà de consol o no... però sovint faig servir una metàfora per tranquil·litzar a la gent que és la següent:

Quan acabareu la vostra carrera tindreu el “títol” de mestre. Encara no “sereu” mestres. Això passa com quan et treus el carnet de cotxe. A l’autoescola t’ensenyen a aprovar l’examen i poca cosa més. Amb el carnet a la mà i fent molts quilòmetres és quan s’aprèn a conduir. I amb el “fer de mestre” passa el mateix.
Només s’aprèn a “fer de mestre” amb el temps... i amb moltes ganes.

Simplement un consell: tingueu els ulls ben oberts i moltes ganes de fer-ho bé. Aquesta és l’única base per esdevenir un/a MESTRE/A.

Últim escrit abans de Nadal

LA MÀ

El dia de Nadal, un diari va explicar la història següent:
Una mestra va demanar al grup de primer que dibuixessin
alguna cosa per la qual havien d'estar contents la nit de la
festa major de la Cristiandat. Abans que li entreguessin els treballs, ella ja sabia què es trobaria: com que l'escola estava situada en un veïnat pobre, certament els alumnes li entregarien dibuixos de galls dindi, dolces i altres menges que —amb molt de sacrifici— els seus pares havien comprat per celebrar aquell dia.
I va passar tal com ho havia previst. Aleshores, entre els dibuixos, n'hi va trobar un que era diferent de tots els altres.
—Qui ha fet això? —va preguntar la professora. Un alumne va aixecar el braç.
—Però això no es res més que el contorn d'una simple mà! El marrec no va contestar. La professora va aprofitar l'ocasió per
preguntar als altres alumnes com interpretaven ells aquell dibuix.
—Em sembla que es la mà de Déu que ens dóna menjar —va dir un nen.
—Un fabricant de joguines —va dir un altre—, perquè té molts encàrrecs del Pare Noel en aquesta època de l'any. Finalment, després d'una sèrie de respostes, es va acostar al marrec i li va preguntar de qui era la mà que havia dibuixat.
—És la seva.
Aleshores ella va recordar quantes vegades, a l'hora d'esbarjo, havia agafat el marrec per la mà. Encara que fes el mateix amb els altres nens, potser això significava molt per a ell.
—Mai no havia pensat que la meva mà fos tan important —va comentar, una mica incòmoda.
—Si us plau, faci que continuï treballant també l'any vinent —va contestar el nen, també una mica torbat. La necessito. Vull tenir el mateix regal el Nadal de l'any que ve.

Paulo Coelho

Retocs al quadre resum

Bones,

Si us havíeu baixat el fantàstic quadre resum... torneu-ho a fer amb el nou. Hem detectat uns petits errors però que ja estan resolts.

Apa, bon cap de setmana!

Nuri

Educar

Aquí va el poema que us he promès:

EDUCAR
Educar és el mateix
que posar motor a una barca...
s'ha de mesurar, pesar, equilibrar....
... posar-ho tot en marxa

Però per això,
s'ha de portar a l'ànima
una mica de mariner...
una mica de pirata.....
una mica de poeta....
i un quilo i mig de paciència concentrada.

Però és consolador somiar
mentre es treballa,
que aquesta barca, aquest infant,
anirà molt lluny per l'aigua.
Somiar que aquest vaixell
portarà la nostra càrrega de paraules
fins a ports distants,
fins a illes llunyanes....

Somiar que quan un dia
estigui dormint la nostra pròpia barca
en vaixells nous continuarà
la nostra bandera
ben alta!!!

Gabriel Celaya

Bones!!

Us penjo una altra versió de sessió que m'ha fet arribar la Neus.
Està catalogada com a Pla de Lectura, però ja veureu que s'assembla molt a la versió de sessió que ja teníem.

Només he deixat en groc fluorescent una petita part amb la qual no estic d'acord. Penso que els objectius generals no tenen cabuda a les unitats didàctiques... i en el nostre cas potser serien les capacitats... però vaja...

No m'embolico més i us deixo el document...

http://www.scribd.com/doc/8480820/Fitxa-Pla-de-Lectura

Nuri